ClickAlMercat ha entregat els seus premis a les millors fotos dels Mercats Municipals i el treball guanyador del premi professional ha sigut el de Gloria Navarro Esteve (36 anys, València), una série molt especial que retrata la riquesa dels mercats a través de les seues parades d’alimentació. La simbiósi entre parada i venedor expressada en un paisatge de fruites, verdures, carns i productes que contenen les ánimes dels mercats, les seues venedores i venedors. Parlem amb ella perquè ens conte com va realitzar este treball:

P: Conta’ns a què et dediques, Gloria.

Sóc periodista de formació i fa 5 anys vaig començar a formar-me en fotografía, que sempre m’havia agradat. L’any passat vaig acabar el master en fotografía de la Universitat Politècnica de València. Treballe amb una agència de comunicació en la qual porte la comunicació de projectes medioambientals europeus i dins d’eixa agència oferim també servicis de fotografía. Faig reportatge social i fotografía documental i m’agraden molt eixes dos coses.

P: Els mercats tenen una quantitat enorme d’estímuls visuals i és difícil elegir per on començar a fotografiar. Com se te va ocórrer la idea que has presentat?

Al principi vaig pensar en fer algo arquitectònic, però després vaig pensar que volia fer una cosa amb més ànima. I sorgiren de seguida els retrats. Vaig pensar que era important perquè suposava parlar amb la gent, passar una barrera que a molts fotògrafs els costa i vaig voler que el meu treball tinguera eixa diferència. El que jo volia fer era retratar als protagonistes dels mercats, els tenders amb els seus productes, mirant directament al client, que en este cas era jo com a fotògrafa. I després, encara que jo mai faig fotos tan contrastades, vaig triar un flash lateral fort perquè quedara amb molt de color, més pictòric, utilitzant els propis elements de les parades.

P: Què tal va estar l’acollida en els mercats?

Excepte un parell d’excepcions en les quals els venedors, per vergonya, no volien posar, la resta estigueren encantats de sentir.se protagonistes. Quan arribava, els preguntava si volien que els fera una foto eixint en la seua parada i estaven encantats. A tots els que he fet fotos li les he enviades després perquè les tinguen i em deïen, «vas a guanyar, segur!» i jo pensava, clar, això ho dius perquè eixes tu.

P: Què va ser el que et va atraure de les parades?

La veritat és que no tenia pensades les fotos, foren sorgint. Em vaig passejar pel Mercat Central i el Mercat del Cabanyal durant diversos dies i vaig retratar les parades que em pareixien més característiques o amb un puesto més atractiu. Però el treball va sorgir parlant amb la gent.

P: Segur que, a més, organitzaren la seua parada perquè isquera més bonica en la foto.

Les parades ixen tal qual estaven el dia que vaig arribar. En cap cas organitzaren la parada, estaven així. De fet, la majoria de parades són així: a mi sempre em pareixen com quadres i jo volia posar al tender com un element més. Eixa és també la raó per la qual vaig utilitzar un flash lateral. Me donava un poc de por que agobiara molt la imatge perquè en alguns casos és que no li cap més. I després elegir les fotos que m’agradaven per a presentar perquè vaig descartar moltes.

P: Quantes fotos feres en total?

Tinc 50 retrats. He presentat 12. Primer els vaig fer tots i després vaig seleccionar quins presentar. No volia entregar alguna foto que restara, alguna que fóra menys bona que les altres. Així que vaig triar 12 i vaig descartar 38.

P: Eres usuària habitual dels Mercats Municipals de València o els has descobert amb este concurs?

Sóc usuària de mercats però menys del que voldria perquè visc en Godella i no em venen tan a mà, però cada vegada que puc vaig perquè m’encanta. De fet, ara tinc més ganes d’anar! [Riu]. Ahir quan acabà l’entrega de premis em vaig passar pel mercat a dir-li.ho als venedors i es posaren super contents. Un me va dir que la portava de perfil de Whatsapp. L’experiència ha sigut molt bona. Havia participat en alguna fotomarató d’algún poble però mai en un concurs d’este nivell.

P: Una intimitat: si es pot contar, què vas a fer amb el premi?

Ara mateix estic en l’hospital. El meu nóvio està malalt de leucèmia. Li la van diagnosticar la setmana passada. Quan eixim d’ací, amb el premi, ens anem a anar de viatge els dos.

Ir al contenido